.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«feu tot el que ell us digui»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del profeta Isaïes

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La-Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Is 62,1-5

Salm Responsorial

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra;
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R 

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat;
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. R

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R

Sl 95,1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c [R.: 3]

Lectura de la carta primera de sant Pau al cristians de Corint
Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.
Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los.
Tots aquests dons són obra de l’únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

1Co 12,5-11

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui.»
Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.»
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Jn 2,1-12

"A tu et diran: Jo-me-l’estimo"

Si durant el temps de Nadal hem contemplat la manifestació de Déu en forma humana, aquest diumenge ens presenta encara una altra manifestació de Déu: Ell és l’espòs de la humanitat, Déu està enamorat dels homes. Ho veiem en la primera lectura: No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La-Desolada» a la teva terra; a tu et diran: «Jo-me-l’estimo» i a la teva terra, «Té marit», perquè el Senyor, t’estimarà i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella, el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia. Tot l’amor de Déu s’expressa en llenguatge d’enamorament. Si el poble podia pensar en algun moment que Déu l’havia abandonat (quan era a l’exili) certament no és així.
Amb aquest rerefons podem entendre millor l’evangeli, carregat tot ell de molts simbolismes (l’aigua convertida en vi, les piques de pedra de la purificació, la «dona», la gran quantitat de litres...) que van més enllà de la seva dimensió històrica. Així començà Jesús el seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria és a dir, manifesta el seu amor, Déu es revela en ell precisament en unes noces. Per a Joan els miracles són precisament «signes». Déu és l’espòs de la humanitat. Les piques de pedra destinades a la purificació usuals entre els jueus (totes les pràctiques de l’AT) ja han passat; ara ha arribat el vi nou que és la salvació que porta Jesús, que és el vi molt millor.
Podem veure la sobreabundància de la salvació en els carismes esmentats en la sego na lectura: Do d’una paraula profunda, de desglossar les veritats, de la fe, de donar la salut als malalts, de fer miracles, de profecia, de distingir si un esperit és fals o autèntic, de parlar llenguatges misteriosos, d’interpretar-los: tots són obra de l’únic Esperit. Preguntem-nos quin és el nostre carisma que hem de posar al servei de l’Església, sabent sempre que tot és do de l’Esperit i no mèrit nostre.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES